sábado, 13 de diciembre de 2008

Primera edición del libro "La Alternativa Gandhiana a las estructuras socioeconómicas"

El próximo miércoles 17 de diciembre se publica la primera edición de 1.000 ejemplares de La Alternativa Gandhiana a las estructuras socioeconómicas, de Mammohan Choudhry.
Éste es el primer ejemplar de una serie de 10 libros del autor que La Alternativa Gandhiana está publicando en castellano, catalán y euskera.

Aquí tenéis el primer capítulo.

El pròxim dimecres 17 de desembre es publica la primera edició de 1.000 exemplars de La Alternativa Gandhiana a les estructures socioeconòmiques, de Mammohan Choudhry.
Aquest és el primer exemplar d'una sèrie de 10 llibres de l'autor que La Alternativa Gandhiana està publicant en castellà, catlà i basc.

Aquí teniu el primer capítol.

domingo, 7 de diciembre de 2008

Jamás tendremos otro Nelson Mandela, es irrepetible / Mai tindrem un altre Nelson Mandela, és irrepetible

Un viaje desde el terror y la violencia más salvajes a la concordia y la esperanza.

Lo propone Dominique Lapierre (París, 1931) en su último libro, que, como todos los suyos, entra directo a la categoría de 'best seller'. Se titula 'Un arco iris en la noche' (Planeta) y es un recorrido de casi cuatro siglos en el que el escritor analiza las claves de un sistema que horrorizó al mundo, el régimen segregacionista de Sudáfrica.

Un horror alentado por los calvinistas que llegaron a ese rincón del globo en 1652 sintiéndose el pueblo elegido. El oprobioso régimen racista germinó en el siglo XX y sólo acabaría en 1994, tras un proceso milagroso que Lapierre compara con la Transición española. El apartheid fue, como el nazismo, un sistema maléfico y perverso que se cobró en seis décadas decenas de miles de vidas. Se le pudo poner fin gracias a la figura de un gigante sin par, Nelson Mandela. Una figura que Lapierre idolatra, que equipara a la de Mahatma Gandhi, y que sabe «irrepetible».

¿Cómo nace su interés por Sudáfrica y el apartheid?

Un amigo me habló de Helen Lieberman «una Teresa de Calcuta sudafricana». Me interesó la historia de esta mujer blanca, esposa de un conocido abogado de Ciudad del Cabo, que lo dejó todo para batallar contra el apartheid y desafiar sus leyes. Teresa de Calcuta hizo cosas magníficas, pero jamás arriesgó su vida. Helen sí. Cada día entraba con su coche en los suburbios negros desafiando a la muerte. Y lo hacía para aliviar el sufrimiento de los negros en lo más oscuro de la noche del apartheid. Seguí la historia de esta heroína -cuya fundación recibirá parte de los derechos del libro- y acabé interesado por el origen del apartheid y la historia de un país fascinante que recorrí durante tres años. Sin ella no hubiera escrito este libro, que es la historia de un milagro; un viaje de la tiranía del odio a la concordia.

¿Hasta dónde se remonta?

A la llegada en abril de 1632 de un grupo de jardineros holandeses al extremo meridional africano. Protestantes calvinistas que se creyeron el pueblo elegido de Dios. Decidieron llevar una vida aparte de los negros que lo poblaban. Más adelante aparecieron oro y diamantes y llegaron los ingleses. Los bóers holandeses batallaron contra los británicos y radicalizaron su mundo afrikaner, con identidad, lenguaje, cultura propias. Fue el germen del diabólico apartheid, que duró 60 años. Cinco millones de blancos tratando de aislar a 25 millones de negros.

Sin Nelson Mandela ¿se habría acabado con ese horror?

Quizá no. No tendremos otro como él. Es una figura irrepetible, un gigante del tamaño de Gandhi. Tras 27 años de cárcel y tortura fue capaz de evitar un derramamiento de sangre. Unió a negros, blancos y mestizos con mensajes de tolerancia y concordia. Instó a todos los sudafricanos a unirse en 'un país del arco iris donde todas las razas caminen juntas' en vez de apelar a la venganza. De esa frase sale el título. Es un ser excepcional. A su toma de posesión presidencial en 1994 invitó al fiscal y al juez que lo condenaron. Dio al mundo una lección de generosidad y grandeza. Condujo un proceso que tiene bastante que ver con la Transición en España.

¿Dónde están las semejanzas?

Sudáfrica se enfrentó tras el apartheid a problemas muy parecidos a los que afrontó España tras acabar con el régimen franquista. La reconciliación era necesaria para pasar de forma pacífica de la dictadura a la democracia, y fue un ejemplo para el mundo. España no tuvo la suerte de tener un Mandela, pero la ausencia de un baño de sangre en su transición fue un ejemplo magnífico para Sudáfrica.

¿Aún cree en el ser humano?
Sí. Hay horror, pobreza y dolor, pero hay gente como Mandela, Helen Lieberman o el doctor Barnard, capaz de colocar el corazón de un blanco a un negro. Hay futuro para Sudáfrica y para todo el mundo.


Un viatge des del terror i la violència més salvatges a la concòrdia i l'esperança.

Ho proposa Dominique Lapierre (París, 1931) al seu últim llibre, que, com tots els seus, entra directe a la categoria de 'best seller'. Es titula 'Un arc de Sant Martí en la nit' (Planeta) i és un recorregut de gairebé quatre segles en el qual l'escriptor analitza les claus d'un sistema que va horroritzar el món, el règim segregacionista de Sud-àfrica. Un horror encoratjat pels calvinistes que van arribar a aquest racó del globus el 1652 sentint-se el poble elegit.

L'oprobiós règim racista va germinar el segle XX i només acabaria el 1994, després d'un procés miraculós que Lapierre compara amb la Tansició esanyola. El apartheid va ser, com el nazisme, un sistema malèc i pervers que es va cobrar en sis dècades desenes de milers de vides. Se l va poder posar fi gràcies a la figura d'un gegant sense parell, Nelson Mandela. Una figura que Lapierre idolatra, que equipara a la de Mahatma Gandhi, i que sap «irrepetible».

Com neix el seu interès per Sud-àfrica i l'apartheid?

Un amic em va parlar d'Helen Lieberman «una Teresa de Calcuta sud-africana». Em va interessar la història d'aquesta dona blanca, esposa d'un conegut advocat de Ciutat del Cap, que ho va deixar tot per batallar contra l'apartheid i desafiar les seves lleis. Teresa de Calcuta va fer coses magnífiques, però mai no va arriscar la seva vida. Helen sí. Cada dia entrava amb el seu cotxe als suburbis negres desafiant la mort. I ho feia per alleugerir el sofriment dels negres en el més fosc de la nit de l'apartheid. Vaig seguir la història d'aquesta heroïna -la fundació de la qual rebrà part dels drets del llibre- i vaig acabar interessat per l'origen de l'apartheid i la història d'un país fascinador que vaig recórrer durant tres anys. Sense ella no hauria escrit aquest llibre, que és la història d'un miracle; un viatge de la tirania de l'odi a la concòrdia.

Fins on es remunta?

A l'arribada l'abril de 1632 d'un grup de jardiners holandesos en l'extrem meridional africà. Protestants calvinistes que es van creure el poble elegit de Déu. Van decidir portar una vida a part dels negres que el poblaven. Més endavant van aparèixer or i diamants i van arribar els anglesos. Els bòers holandesos van batallar contra els britànics i van radicalitzar el seu món afrikaner, amb identitat, llenguatge, cultura pròpies. Va ser el germen del diabòlic apartheid, que va durar 60 anys. Cinc milions de blancs tractant d'aïllar 25 milions de negres.

Sense Nelson Mandela s'hauria acabat amb aquest horror?

Potser no. No en tindrem cap altre com ell. És una figura irrepetible, un gegant de la mida de Gandhi. Després de 27 anys de presó i tortura va ser capaç d'evitar un vessament de sang. Va unir a negres, blancs i mestissos amb missatges de tolerància i concòrdia. Va instar tots els sud-africans a unir-se en 'un país de l'arc de Sant Martí on totes les races caminin juntes' en comptes d'apel·lar a la revenja. D'aquesta frase surt el títol. És un ésser excepcional. A la seva presa de possessió presidencial el 1994 va convidar el fiscal i el jutge que el van condemnar. Va donar al món una lliçó de generositat i grandesa. Va conduir un procés que en té bastant que veure amb la Transició a Espanya.

On són les semblances?

Sud-àfrica es va enfrontar després de l'apartheid a problemes molt semblants que va afrontar Espanya després d'acabar amb el règim franquista. La reconciliació era necessària per passar de forma pacífica de la dictadura a la democràcia, i va ser un exemple per al món. Espanya no va tenir la sort de tenir un Mandela, però l'absència d'un bany de sang en la seva transició va ser un exemple magnífic per a Sud-àfrica.

Encara creu en el ser humà?

Sí. Hi ha horror, pobresa i dolor, però hi ha gent com Mandela, Helen Lieberman o el doctor Barnard, capaç de col·locar el cor d'un blanc a un negre. Hi ha futur per a Sud-àfrica i per a tot el món.

miércoles, 3 de diciembre de 2008

La teoría Ninja de Leopoldo Abadía sobre la crisis / La teoria Ninja de Leopoldo Abadía sobre la crisi

Crisis: Problema, conflicto, situación delicada/ Crisi: problema, conflicte, situació delicada

Crisis: Mutación considerable en una enfermedad tras la cual se produce un empeoramiento o una mejoría

Crisis: Cambio importante en el desarrollo de un proceso que da lugar a una inestabilidad

No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.

Las crisis y los momentos difíciles son una bendición, una ocasión, una oportunidad en tanto nos permitirá debatirnos con los problemas que la provocan y aportar soluciones en forma de progresos.


La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que donde nace la inventiva, es entonces donde la imaginación puede dar el máximo de sí misma, es entonces donde la creatividad puede lucir por encima de los que repiten aquello de
"siempre se ha hecho así…"

Los descubrimientos y las grandes estrategias nacerán de momentos de dificultad y de superación.


Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y da por buenos los problemas sin buscar sus soluciones. La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas es la pereza, el conformismo para encontrar las salidas y soluciones.


Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Un paseo turbio y tedioso que no mereceríamos fuera contado.


Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada
Uno. Hablar de crisis es promoverla, es poner sobre la mesa de operaciones, desguazarla, diseccionarla, reventarla… por el contrario, no afrontarla, acallarla, es avivarla.

En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.


Depende en gran medida de nuestra voluntad y de nuestro talento estar en la lista de supervivientes."


Crisi: Mutació considerable en una malaltia després de la qual es produeix un empitjorament o una millora

Crisi: Canvi important en el desenvolupament d'un procés que dóna lloc a una inestabilitat

No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix.

Les crisis i els moments difícils són una benedicció, una ocasió, una oportunitat en tant ens permetrà debatre'ns amb els problemes que la provoquen i aportar solucions en forma de progressos.


La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que on neix la inventiva, és llavors on la imaginació pot donar el màxim de si mateixa, és llavors on la creativitat pot
lluir|lluir1 per sobre dels que repeteixen allò de "sempre s'ha fet així... "

Els descobriments i les grans estratègies naixeran de moments de dificultat i de superació.


Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries violenta el seu propi talent i dóna per bons els problemes sense buscar les seves solucions. La verdadera crisi és la crisi de la incompetència. L'inconvenient de les persones és la mandra, el conformisme per trobar les sortides i solucions.


Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Un passeig tèrbol i tediós que no mereixeríem fos comptat.


Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cada
Uno. Parlar de crisi és promoure-la, és posar sobre la taula d'operacions, escalabornar-la, disseccionar-la, rebentar-la... al contrari, no afrontar-la, apaivagar-la, és avivar-la.

En comptes d'això treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.


Depèn en gran manera de la nostra voluntat i del nostre talent ser en la llista de supervivents. "

lunes, 1 de diciembre de 2008

La crisis financiera según Muhammad Yunus / La crisi financera segons Muhammad Yunus

Muhammad Yunus: lecciones de la crisis.
Para el Nobel indio, el capitalismo degeneró en un casino de mercados impulsados por la ambición y una especulación sin límites. "Se construyeron castillos en el cielo -dice- y de pronto la gente se dio cuenta de que esos castillos no existían".
El Premio Nobel de la Paz Muhammad Yunus dice que la avaricia ha destruido el sistema financiero mundial. En un diálogo con la revista alemana Der Spiegel que apareció en la plataforma online de la publicación, el celebrado creador del sistema de créditos para los más pobres habló sobre la motivación de la ganancia, la conciencia social, y reflexionó sobre qué debería hacerse para terminar con la crisis financiera.


-Señor Yunus, durante años usted ha estado predicando una manera más socialmente consciente de hacer negocios y ha denunciado la concentración estrecha en la maximización de las ganancias como dañina. Ahora todo el sistema financiero tambalea...

-El giro actual de los acontecimientos me pone triste. El colapso ha afectado a tanta gente y de pronto ha vuelto inestable al mundo entero. Ahora deberíamos concentrarnos en asegurar que nunca vuelva a darse una crisis financiera de este tipo.

-¿Qué debería hacerse?

-Hay baches inmensos en el actual sistema financiero que hay que rellenar. El mercado, claramente, no es capaz de solucionar estos problemas por sí mismo y ahora la gente tiene que correr a los gobiernos en busca de ayuda de emergencia. No es buena señal porque muestra que la confianza en los mercados se ha evaporado. En este momento desgraciadamente no hay otra opción fuera de que el gobierno se haga cargo y dé apoyo. Es el método actualmente utilizado para combatir la crisis... método que se inició con el paquete de US$ 700.000 millones aprobado en EE.UU. En Alemania el gobierno también se ha metido en la refriega.

-¿Qué problema le ve a esa estrategia?

-La cuestión es que tenemos que volver lo antes posible a los mecanismos de mercado que pueden amenguar la crisis y resolver problemas. Las soluciones deben surgir de los mercados y no de los gobiernos.

-Pero usted mismo dijo que el mercado no es capaz de hacerlo.

-Eso es exactamente en lo que tenemos que trabajar. Por mucho tiempo las principales prioridades han sido la maximización de las ganancias y el crecimiento acelerado... pero eso ha conducido a la actual situación. Cada día tenemos que ver si hay un factor potencialmente dañino en crecimiento en alguna parte. Si percibimos que es así, entonces tenemos que reaccionar inmediatamente. Si algo crece tan aceleradamente que es antinatural, entonces tenemos que detenerlo. ¿Por qué las compañías no invierten todas en un fondo que compre activos que se han vuelto demasiado riesgosos? Incluso puedo imaginar un modelo de negocios para tal programa.

-Usted dice, por un lado, que el mercado tiene que resolver el problema por sí mismo, pero por el otro, critica el crecimiento demasiado acelerado. Eso suena como que usted piensa que el capitalismo orientado a las ganancias ha fracasado.

-No todo. El capitalismo, con sus mecanismos de mercado, tiene que sobrevivir... No hay duda de ello. Lo que rechazo es que hoy haya un solo incentivo para hacer negocios que es la maximización de ganancias. Pero el incentivo de hacer el bien social debe incluirse. Tiene que haber muchas más compañías cuyo objetivo primordial no sea obtener las mayores ganancias posibles, sino el de proveer el mayor beneficio posible para la humanidad.

-¿Y usted piensa que esos dos incentivos son mutuamente excluyentes? El banco que fundó, Grameen Bank, que llevó a que usted recibiera el Premio Nobel de la Paz en 2006, ayuda a la gente y obtiene buenas ganancias.

-Es una compañía que se centra en el bien social y que obtiene ganancias, pero no busca centralmente maximizar sus ganancias. No me interesa convertir compañías completamente orientadas a la ganancia en operaciones socialmente conscientes. Son dos categorías diferentes de compañías, siempre habrá empresas cuyo objetivo primordial sea ganar todo el dinero que puedan. Eso está bien. Pero ganar todo el dinero posible sólo puede ser un medio para un fin, no un fin en sí mismo. Hay que invertir dinero en algo significativo, y yo insisto en que tiene que ser algo que mejore la calidad de vida de toda la gente.

-¿Pero qué tiene que ver un aumento de la cantidad de compañías concentradas en lo social con la crisis financiera?

-Si hubiera más compañías concentradas en lo social, la gente tendría más oportunidades para definir sus propias vidas. Los mercados serían más equilibrados.

-Usted está hablando de salvar al mundo con altruismo...

-Hay muchos filántropos en este mundo, gente dispuesta a ayudar a otra gente dándoles casas, educación, etcétera. Pero eso es una calle de una sola vía. Se gasta el dinero y nunca vuelve. Si se invirtiera ese dinero en una compañía de orientación social, se quedaría en la economía y sería mucho más efectivo porque se usaría de acuerdo a los criterios del mercado y, por tanto, desarrollaría una cierta cantidad de apalancamiento del mercado.

-¿Quién considera qué es responsable del actual derrumbe financiero?

-El mercado mismo, con su falta de regulación adecuada. El capitalismo de hoy ha degenerado en un casino. Los mercados financieros se mueven por la avaricia. La especulación ha alcanzado proporciones catastróficas. Estas son todas cosas que tienen que terminar.

-La crisis financiera actual comenzó como crisis del crédito, los dueños de casas en los EE.UU. ya no podían pagar sus hipotecas. En el Grameen Bank, que ofrece microcréditos, la tasa de repago es cercana al 100 por ciento. ¿Piensa que su banco podría ser un modelo para todo el mundo financiero?

-La diferencia fundamental es que nuestro negocio está muy conectado con la economía real. Cuando damos un crédito de US$ 200, ese dinero irá a la compra de una vaca en alguna parte. Si prestamos US$ 100, la gente quizás compre unas gallinas. Dicho de otro modo, el dinero va a algo con valor concreto. Las finanzas y la economía real tienen que estar conectadas. En EE.UU. el sistema financiero se ha separado completamente de la economía real. Se hicieron castillos en el aire y de pronto la gente advirtió que esos castillos no existen en absoluto. Fue en ese punto donde colapsó el sistema financiero.

-¿Es hora de que los gobiernos intervengan en la economía de mercado y fortalezcan la regulación?

-Tiene que haber regulación, pero no se debe permitir que los gobiernos dirijan la economía. Por el otro lado, se ha demostrado que la "mano invisible" de Adam Smith, que supuestamente resuelve los problemas del mercado, no existe. Esta "mano invisible" ha desaparecido por completo en los últimos días. Lo que estamos viviendo es un fracaso dramático de los mercados.



Muhammad Yunus: lliçons de la crisi.
Per al Nobel indi, el capitalisme va degenerar en un casino de mercats impulsats per l'ambició i una especulació sense límits. "Es van construir castells al cel -diu- i de sobte la gent es va donar compte que aquests castells no existien".
El Premi Nobel de la Paz Muhammad Yunus diu que l'avarícia ha destruït el sistema financer mundial. En un diàleg amb la revista alemanya Der Spiegel que va aparèixer a la plataforma online de la publicació, el celebrat creador del sistema de crèdits per als més pobres va parlar sobre la motivació del guany, la consciència social, i va reflexionar sobre què s'hauria de fer per acabar amb la crisi financera.

-Señor Yunus, durant anys vostè ha estat predicant una manera més socialment conscient de fer negocis i ha denunciat la concentració estreta en la maximització dels guanys com a danyosa. Ara tot el sistema financer trontolla...

-El gir actual dels esdeveniments em posa trist. El col·lapse ha afectat tanta gent i d'aviat ha tornat inestable al món sencer. Ara ens hauríem de concentrar a assegurar que mai no torni a donar-se una crisi financera d'aquest tipus.

-Què s'hauria de fer?

-Hi ha sots immensos en l'actual sistema financer que cal omplir. El mercat, clarament, no és capaç de solucionar aquests problemes per si mateix i ara la gent ha de córrer als governs a la recerca d'ajuda d'emergència. No és bon senyal perquè mostra que la confiança en els mercats s'ha evaporat. En aquest moment desgraciadament no hi ha una altra opció fora de la qual el govern es faci càrrec i doni suport. És el mètode actualment utilitzat per combatre la crisi... mètode que es va iniciar amb el paquet de US$ 700.000 milions aprovat en EE.UU. A Alemanya el govern també s'ha ficat en el xoc.

-Quin problema el veu a aquesta estratègia?

-La qüestió és que hem de tornar l'abans possible als mecanismes de mercat que poden amenguar la crisi i resoldre problemes. Les solucions han de sorgir dels mercats i no dels governs.

-Però vostè mateix va dir que el mercat no és capaç de fer-ho.

-Això és exactament en el que hem de treballar. Per molt temps les principals prioritats han estat la maximització dels guanys i el creixement accelerat... però això ha conduït a l'actual situació. Cada dia hem de veure si hi ha un factor potencialment danyós en creixement en alguna part. Si percebem que és així, llavors hem de reaccionar immediatament. Si alguna cosa creix tan acceleradament que és antinatural, llavors hem de detenir-ho. Per què les companyies no inverteixen totes en un fons que compri actius que s'han tornat massa riesgosos? Fins i tot puc imaginar un model de negocis per a tal programa.

-Vostè diu, d'una banda, que el mercat ha de resoldre el problema per si mateix, però per l'altre, critica el creixement massa accelerat. Això sona com que vostè pensa que el capitalisme orientat als guanys ha fracassat.

-No tot. El capitalisme, amb els seus mecanismes de mercat, ha de sobreviure... No hi ha dubte d'això. El que rebutjo és que avui hi hagi un sol incentiu per fer negocis que és la maximització de guanys. Però l'incentiu de fer el bé social ha d'incloure's. Hi ha d'haver moltes més companyies l'objectiu primordial de les quals no sigui obtenir els majors guanys possibles, sinó el de proveir el major benefici possible per a la humanitat.

-I vostè pensa que aquests dos incentius són mútuament excloents? El banc que va fundar, Grameen Bank, que va portar que vostè rebés el Premi Nobel de la Paz el 2006, ajuda la gent i obté bons guanys.

-És una companyia que se centra en el bé social i que obté guanys, però no busca centralment maximitzar els seus guanys. No m'interessa convertir companyies completament orientades al guany en operacions socialment conscients. Són dues categories diferents de companyies, sempre hi haurà empreses l'objectiu primordial de les quals sigui guanyar tots els diners que puguin. Això està bé. Però guanyar tots els diners possibles només pot ser un mitjà|medi per a un final|finalitat, no un final|finalitat en si mateix. Cal invertir diners en una cosa significativa, i jo insisteixo que ha de ser una cosa que millori la qualitat de vida de tota la gent.

-Però què ha de veure un augment de la quantitat de companyies concentrades en el social amb la crisi financera?

-Si hi hagués més companyies concentrades en el social, la gent tindria més oportunitats per definir les seves pròpies vides. Els mercats serien més equilibrats.

-Vostè està parlant de salvar al món amb altruisme...

-Hi ha molts filantrops en aquest món, gent disposada a ajudar una altra gent donant-los cases, educació, etcètera. Però això és un carrer d'una sola via. Es gasten els diners i mai no torna. Si s'invertissin aquests diners en una companyia d'orientació social, es quedaria en l'economia i seria molt més efectiu perquè s'usaria d'acord als criteris del mercat i, per tant, desenvoluparia una certa quantitat d'alçament del mercat.

-Qui considera què és responsable de l'actual ensorrament financer?

-El mercat mateix, amb la seva falta de regulació adequada. El capitalisme d'avui ha degenerat en un casino. Els mercats financers es mouen per l'avarícia. L'especulació ha assolit proporcions catastròfiques. Aquestes són totes coses que han d'acabar.

-La crisi financera actual va començar com|com a crisi del crèdit, els amos de cases en els EE.UU. ja no podien pagar les seves hipoteques. En el Grameen Bank, que ofereix microcrèdits, la taxa de repagament és propera al 100 per cent. Pensa que el seu banc podria ser un model per a tot el món financer?

-La diferència fonamental és que el nostre negoci està molt connectat amb l'economia real. Quan donem un crèdit de US$ 200, aquests diners aniran a la compra d'una vaca en alguna part. Si deixem US$ 100, la gent potser compri unes gallines. L'esmentat d'una altra manera, els diners van a alguna cosa amb valor concret. Les finances i l'economia real han d'estar connectades. En EE.UU. el sistema financer s'ha separat completament de l'economia real. Es van fer castells en l'aire i de sobte la gent va advertir que aquests castells no existeixen en absolut. Va ser en aquest punt on va col·lapsar el sistema financer.

-És hora que els governs intervinguin en l'economia de mercat i enforteixin la regulació?

-Hi ha d'haver regulació, però no s'ha de permetre que els governs dirigeixin l'economia. Per l'altre costat, s'ha demostrat que la "mà invisible" d'Adam Smith, que suposadament resol els problemes del mercat, no existeix. Aquesta "mà invisible" ha desaparegut per complet en els últims dies. El que estem vivint és un fracàs dramàtic dels mercats.

El dinero con conciencia / Diners amb consciència

Aunque la cada vez mayor dependencia del dinero y/o la frustración que produce su escasez puede hacernos aborrecer el “vil metal”, en realidad el dinero es (o debería ser) sólo un instrumento neutral y eficiente de intercambio de bienes y servicios.

Otra cosa es que los mecanismos monetarios y financieros, por un lado, y el sistema económico librecapitalista, por otro, parezcan diseñados para exprimir algo más que los bolsillos de la mayor parte de la población; pues nada menos que intentan obligarnos a vender nuestras almas a cambio de un puñado de monedas…
Monedas que son reflejo del tiempo y la energía vital que dedicamos a obtenerlas, pero que a menudo valen para pagar pocas cosas importantes y demasiadas banalidades.

Insisto: nos comportamos de modo bastante sorprendente malvendiendo nuestros bienes más preciados –nuestro tiempo en la Tierra y nuestro talento - por un montón de abalorios de colores vistosos y llamativos pero muy poca utilidad para aquel que ve más de lo que ven sus ojos.

Pero, aunque podemos conseguir cierto grado de “autonomía financiera” y reducir nuestra dependencia del dinero, no es siempre recomendable intentar vivir totalmente sin dinero (si bien no es imposible y podéis comprobarlo). Y ,como por otra parte, la gente concienciada, de espíritu altruista y noble preferiría no apoyar con sus energías y su tiempo las empresas (en el sentido original del término) de espíritu codicioso, es preciso empezar a contar con alternativas que existan fuera del mundo de las ideas sublimes y que se materialicen en el mundo terrenal también en el campo de la economía utópica, considerando la utopía, como objetivo alcanzable y de legítima aspiración.

Y porque para cambiar primero se ha de comprender el porqué de la necesidad de cambio, a continuación se ofrece un enlace a una lista de libros sobre economia alternativa entre los cuales recomiendo descargar un extraordinario libro (Dinero sin inflación ni tasa de interés, de Margritt Kennedy), que expone el abc del dinero y como podemos cambiarlo para reconvertirlo en un instrumento generador de riqueza y prosperidad para todos sin crear divisiones aberrantes entre unos pocos magnates ultramillonarios y los muchos millones de personas que viven en la pobreza, de los que algunos llegan a enfermar y morir de pura miseria y hambre, todo en el mismo mundo de opulencia y declaraciones universales de derechos humanos.

Libros gratis sobre economía utópica

Encara que la cada vegada major dependència dels diners i/o la frustració que produeix la seva escassetat pot fer-nos avorrir el "vil metall", en realitat els diners són (o hauria de ser) només un instrument neutral i eficient d'intercanvi de béns i serveis.

Una altra cosa és que els mecanismes monetaris i financers, d'una banda, i el sistema econòmic librecapitalista, per un altre, semblin dissenyats per esprémer una mica més que les butxaques de la major part de la població; doncs res menys que intenta obligar-nos a vendre les nostres ànimes a canvi d'un grapat de monedes...
Monedes que són reflex del temps i l'energia vital que dediquem a obtenir-les, però que sovint valen per pagar poques coses importants i massa banalitats.

Insisteixo: ens comportem de manera bastant sorprenent malvenent els nostres béns més preats -el nostre temps a la Terra i el nostre talent - per un munt de granadures de colors vistosos i vistosos però molt poca utilitat per a aquell que veu més del que veuen els seus ulls.

Però, encara que podem aconseguir cert grau d'"autonomia financera" i reduir la nostra dependència dels diners, no és sempre recomanable intentar viure totalment sense diners (si bé no és impossible i podeu comprovar-ho). I, com d'altra banda, la gent conscienciada, d'esperit altruista i noble preferiria no recolzar amb les seves energies i el seu temps les empreses (en el sentit original del terme) d'esperit cobdiciós, és precís començar a comptar amb alternatives que hi hagi fora del món de les idees sublims i que es materialitzin al món terrenal també en el camp de l'economia utòpica, considerant la utopia, com a objectiu assequible i de legítima aspiració.

I perquè per canviar primer s'ha de comprendre el perquè de la necessitat de canvi, a continuació s'ofereix un enllaç a una llista de llibres sobre economia alternativa entre els quals recomano descarregar un extraordinari llibre (Diners sense inflació ni taxa d'interès, de Margritt Kennedy), que exposa l'abc dels diners i com podem canviar-lo per reconvertir-lo en un instrument generador de riquesa i prosperitat per a tots sense crear divisions aberrants entre uns quants magnats ultramillonarios i els molts milions de persones que viuen en la pobresa, dels quals alguns arriben a emmalaltir i morir de pura misèria i gana, tot al mateix món d'opulència i declaracions universals de drets humans.

Llibres gratis sobre economia utòpica

Dinero, Conciencia y Paz, 17 de diciembre en la Facultad de Empresariales de la Universidad de Empresariales de Cádiz

La Alternativa Gandhiana
Presenta
Dinero, Conciencia y Paz

Diálogos con:
D. Gonzalo Sanchez Gardel. Vicedecano de la Facultad de Empresariales de la Universidad de Cádiz,
D.Joan Melé, director de Triodos Bank para Catalunya y Baleares
D. Mohamed Ghalmi, economista, analista de mercados financieros en Wall Street
D. Esteban Velázquez, jesuita, iniciativa cambio personal, justicia global

Presentado por,
Concha Pinós, doctora en Ciencias Políticas y acompañado de las imágenes de Yunnus, Premio Nobel de la Paz

(www.laalternativagandhiana.blogspot.com)

17 de diciembre 18,30- 20,30 hrs
Facultad de Empresariales de la Universidad de Cádiz,
Un evento público y gratuito
Plazas limitadas, reserva en laalternativagandhiana@yahoo.es

Gracias a
Universidad de Cádiz, Facultad de Empresariales y Consejo Económico y Social de la Junta de Andalucía

L'Alternativa Gandhiana
Presenta
Diners, Consciència i Pau

Diàlegs amb:
D. Gonzalo Sanchez Gardel. Vicedegà de la Facultat d'Empresarials de la Universitat de Cadis,
D.Joan Melé, director de Triodos Bank per a Catalunya i Balears
D. Mohamed Ghalmi, economista, analista de mercats financers a Wall Street
D. Esteban Velázquez, jesuïta, iniciativa canvi personal, justícia global

Presentat per,
Concha Pinós, doctora en Ciències Polítiques i acompanyat de les imatges de Yunnus, Premi Nobel de la Paz

(www.laalternativagandhiana.blogspot.com)

17 de desembre 18,30- 20,30 hrs
Facultat d'Empresariales de la Universitat de Cadis,
Un esdeveniment públic i gratuït
Places limitades, reserva en laalternativagandhiana@yahoo.es

Gràcies a
Universitat de Cadis, Facultat d'Empresariales i Consell Econòmic i Social de la Junta d'Andalusia